fort e la mar tan alta, que les gumenes de les galeres ſe romperen, e per força hagueren de aqui de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a traues, les perſones ſe ſaluaren, mas les fuſtes ſe perderen. Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del mon, romperen los arbres e les veles, e tot ne ana dins mar. La vna galera trobas a ſobre vent, e Deu volgue que pres en vna illa petita, e allis reſtaura. La galera de Tirant e laltra eren a ſota vent, no pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, e la galera de Tirant ſe deſcoſi: e laltra galera qui prop li venia tota ſen obri, e entra ſen la gent y ella en laygua de dolor: tots ſe negaren que negu ſcapar no pogue. La galera de Tirant feu la via de Barberia, e tots los mariners perderen lo tento de marinatge que no ſabien en quines mars eren, e tots plorauen e feyen lo major dol del mon: agenollats cantauen la Salue regina, apres confeſſaren los vns ab los altres, e demanaren ſe perdo. Plaerdemauida ſtaua gitada en vn lit mes morta que viua, e Tirant aconortant la lo mils que podia. Com Tirant veu que lo joch ſe ſtrenyia, dolent ſe de ſos mals feu deuotament principi a ſemblant lamentacio.
