hauem de perir en aqueſta triſta coſta de Barberia, e en ſemblant cars caſcu deu demanar perdo a laltre. Tirant ſe leua preſtament, ſi be la ſpantoſa mar li feya gran mal que leuar nos podia, e feu tot lo que li fon poſſible: mas veu que lo ſcandalar e la cambra denmig, e lo pallol, tot era ple daygua. Tirant que hague viſt tot aço, feu ſe traure les millors robes que tenia e veſti les ſe, e pres vna boſſa ab mil ducats ab vn ſcrit que poſa dins qui deya: Prech e ſuplich a qualſeuulla que lo meu cors en ſon poder vinga, per gentilea, amor o pietat al meu cors li vulla dar ſepultura honrada, com yo ſia Tirant lo Blanch del linatge de Bretanya, e de aquella ſingular conqueſta de Roqua ſalada, Capita major del Imperi grech. Com aço fonch fet, era paſſat mig dia, e la galera com mes anaua mes ſe omplia daygua, e molt mes entre ells crexia lo dol, e la mort ſe apropincaua. Eſſent prop de terra, los moros veren venir la galera, e vinia a ferir en aquell loch hon ells deſijauen, e los criſtians veyen que de morts o de catius ſcuſar nos podien. En aquell cars Tirant torna a reclamar la Mare de Deu ſenyora noſtra dient ſemblants paraules: O Mare piadoſa e miſericordioſa dels peccadors, tu que fuiſt verge ans del part, en lo part e apres lo part, que axi com yo verdaderament crech aço, que axi hages merce a la mia peccadora anima. La galera fon prop de terra, e tota la gent ſe lançaua en mar caſcu per liberar la vida: en aqueſt cars era
