dels preſoners qui mes ne porien pendre: e ab los relamps que feya veya reluyr les ſpaſes vora la mar. E tota nua ſen ana per laygua ſeguint la vora de la mar, e com ſentia venir algu entraua ſen tota dejus laygua, e ſtaua axi fins que eren paſſats. La pobra de Plaerdemauida, nua e crua, ſens veſtidures negunes, morta de fret, anaua toſtemps reclamant a la Mare de Deu ſenyora noſtra, que puix la ſua bona ſort la hauia portada en terra de moros, li volgues deparar alguna perſona que la traƈtas be. E anant axi prop de mija legua troba vnes barques de peixcadors, entra dins vna barraca, e troba dues pells de molto, e liga les la vna ab laltra ab vna corda prima, e poſas la vna pell dauant, laltra detras, hon troba vn poch de remey al fret: poſas vn poch a dormir perque ſtaua molt fatigada del treball de la mar. E com ſe deſperta trobant ſe ſola, pres ſe a planyer e plorar e a fer molt grans lamentacions, deſtillant dels ſeus ulls viues lagrimes qui agreujauen molt los ſeus ulls, e la ſua veu qui reſta fort rogalloſa quaſi no podent parlar, e ab cuytats paſſos anaua cercant les vies de la cruel fortuna la qual continuament aguayta als qui en tranquil repos deſigen viure. E rahonant ſe ab ſi matexa la afligida donzella deya: O deſpiadada fortuna, com has moſtrada vers mi tanta crueldat! quem podies mes fer que lanſar me catiua en terra de moros? menor pena me ſeria ſtada que en la tempeſtuoſa mar hagues rebuda ſepultura en
