lo ventre dun peix! Pero yo ſtime daci auant molt poch poſſeyr los bens que poſſeyr deuia, puix a la fortuna plau, per los engans que ab ſi porta, car aquella coſa es perduda ſens dolor que ſens amor es poſſehida: e deſije yo ara la mort puix en tal cars ſo venguda, mas yo tinch dubte que deſijant la nom porrogue la vida. Car en aqueſt cars yo conech que tots los ſanƈts me ſon contraris, car impietat me conſtreny que cometa crim en la mia perſona com la mort ſia fi de tots los mals, la qual ſi benignament es rebuda dona a les donzelles premi de honeſtat: e certa coſa es que yo finire la tendra caſtedat mia ab mort delitoſa per finir la mia penoſa vida ab conſeruacio de ma fama, car viure es morir a qui no ſpera hauer alegria. O triſta de mi que la arena ſta umida per les mies doloroſes lagrimes! O ſenyora Princeſa, yo ſo be certa que per mi vos ara plorau per la mia abſencia, mal contenta de vos matexa, ſperant quant tornare ab la deſijada reſpoſta: bes pora aconortar la alteſa voſtra de mi que pens james me veureu per la mia gran deſauentura. Eſtant en aqueſta dolor que ja era prop del dia, ſenti venir vn moro cantant, amagas prop del cami per que no fos viſta de aquell, e com aquell fonch paſſat, veu li la barba tota blanca, penſa en ſi que aqueſt moro vell li daria algun bon conſell: e acoſtas al vell moro, e recita li tota la ſua deſauentura. Lo moro mogut de gran pietat vehent la donzella joue e de gentil diſpoſicio, dix
Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/283
Aparença