li ſemblants paraules: Donzella, yo veig que la fortuna t' ha portada en aqueſta miſeria, y vull que ſapies com yo fuy gran temps catiu en poder de creſtians en Spanya, en vn loch que hauia nom Caliç. La ſenyora de qui yo era catiu, vehent la mia gran ſeruitut que yo feta li hauia (ſe ſegui vn cars, que tenint ella vn fill, enemichs que tenia li vengueſſen per matar lo, e certament lo hagueren mort ſino per mi, car per ma valentia ab la ſpaſa en la ma leui de terra lo fill de ma ſenyora, e nafrin dos, e los altres fiu fugir) e per aquell ſguart yo fuy poſat en libertat per la ſenyora, e veſtim tot de nou e donam diners per a la deſpeſa, e feu me poſar a ma voluntat dins en Granada. E per aqueſta gentilea que aqueſta ſenyora me feu tu hauras loch en mi: e com yo tinga vna filla viuda, la qual per contemplacio mia, ellat tendra en ſtima de vna germana. Plaerdemauida preſtament dona dels genolls en la dura terra, e feu li infinides gracies. E lo moro ſe deſpulla vn albornuç que veſtia e donal a Plaerdemauida, e los dos ſen anaren en vn loch qui prop de Tuniç ſtaua quis nomenaua Rafal. Com la filla del moro veu la donzella axi joue, e de tan gentil delicadura tota deſpullada, pres li molt gran compaſſio, e lo pare li prega li fes tota aquella millor companyia que pogues, e li dix: Sapies, ma filla, que aqueſta donzella es filla de aquella ſenyora quim poſa en libertat, e per la bona companyia quem feu, e la gracia que della aconſegui,
