fallire. E Tirant conſenti en los ſeus prechs. Com tingueren ple lo ventre de rayms veren alli vna coua, e poſaren ſe dins per a dormir tots nuus axi com ſtauen. Com ſe deſpertaren ſentiren ſe tots frets, leuaren ſe, e mudauen pedres de vn loch en altre per ſcalfarſe. Con lo ſol fon exit, Tirant ſtaua ab gran dolor per les cames qui molt li dolien, no tenint ſperança neguna qui de be fos. E ſeguis en aquell cars que lo Rey de Tremicen trametia embaxador al Rey de Tuniç lo major e millor caualler que ell tenia ni de qui mes fiaua, y era capita general de tota la ſua terra, e tots lo nomenauen capdillo ſobre los capdillos. Aqueſt embaxador hauia paſſats tres meſos que era alli, e hauia li dat poſada en vn loch qui era molt abundos e delitos de caça, ab tota la ſua gent: e fon ſort que aquell mati ell iſque per pendre delit ab falcons e lebrers, e caçant trobaren vna lebre, e per eſſer molt correguda per los cans e per los falcons no podent hauer altre reparo entraſſen dins la coua hon Tirant ſtaua: e vn dels caçadors que lay veu entrar deſcaualca a la porta de la coua, e veu dins Tirant ſtar gitat que nos volgue gens moure, e lo mariner li ajuda a pendre la lebre. Lo caçador ſen ana dret al capita, e dix li: Senyor, yo no crech que natura pogues formar vn cors mortal ab mes perfeccio, car pintor no poguera pintar vn cors mes bell del que yo he viſt. O fortuna, per que las tant perjudicat? no ſe ſi es defalt de la mia viſta, car a mon ſemblant me par eſſer
