cordia de aquell gran Deu qui tot lo mon gouerna, car yot jur per lo noſtre ſanƈt profeta Mafomet qui ta liberat de tan gran perill e ta feta gracia que ſies vengut en mon poder, com yo veja que natura no ha fallit en formar lo teu cors de tanta ſingularitat, no crech menys aquell no haja dotat de moltes virtuts: yo tinch tres fills, tu ſeras lo quart. Crida al ſegon fill, e dix li: Aqueſt com a germa hauras. Apres girant ſe a Tirant, te prech, li dix, ſi plaer me volras fer, de les tues fortunes me faces cert com les deſige molt ſaber: e apres que haure feta vna empreſa mia qui es interes del major de mos fills, perço com li volien leuar la ſua ſpoſada, la qual coſa de grat no conſentiria com aqueſta ſia donzella molt virtuoſa, e filla del Rey de Tremicen, e com aqueſta empreſa ſia molt perilloſa, ſi a Mafomet plaura ab honor yom puga exir, not dolga la tua perdua per molta que ſia, car yot fare rich tornat que ſia en la mia caſa que ara no puch, car los fats ſineſtres de fortuna no han volgut que lo matrimoni que es ſtat jurat ſia vengut a la fi que deſijam. O creſtia, yot veig molt planyer, digues me de quet dols, que de la tua boca ſent exir doloroſos ſuſpirs: prech te que mo digues ab confiança de ton be. Acabant lembaxador moro tals paraules, Tirant ſe fon leuat, e ab veu ſforçada en ſemblant ſtil a ſon dir feu principi.
