E gran humanitat proceheix hauer pietat e compaſſio dels miſerables, e a mi es molta gloria eſſer vengut en poder de ta ſenyoria per catiu o preſoner, per tu eſſer caualler tan magnanim e virtuos quem has promes premiar del que la fortuna de ſa propia auƈtoritat me ha leuat dignament, com aquell ſia lo ſeu offici de donar e tolre a qui li plau. E com la ſenyoria tua me atorgue licencia en dir ma deſauentura e deſija aquella ſaber, yo ſo molt content recitar aquella a ta ſenyoria perque tinch noticia de la tua molta virtut e bondat: e es gran deſcans als miſerables con recitar poden lurs dolors a perſona fel e piadoſa. E vull quet ſia notori com la mia condicio es de gentileſa, per be que no ſia princep ni gran ſenyor: mas com a home joue deſijant adquerir honor e fama, he cercat lo mon, e trobant me en les parts de leuant per ma deſauentura, pari la orella a vna viuda la qual ab ſes fiƈtes paraules e diaboliques obres en mig del dia me feu veure dins vn ort lo major mal e adolorida pena que lo meu cors e anima ſentir podien: e tanta fon la ſtrema pena que ſenti, que del major enemich de la mia atribulada vida ab les mies propies mans
