e ell pres aquell qui era bo e freſch, e partiren ell hi lo patge, paſſaren per la orta tan cubertament com pogueren a les ſpatles del camp, que per negu no foren viſts. E feu anar lo patge primer perço com los del caſtell no conexien encara a Tirant: e tant ſe acoſtaren que leſpoſat conegue que aquell era ſon germa lo menor, e defene que negu no tiras de balleſta a ell ni a Tirant. Com foren dins lo caſtell troba lo Rey que era exit en la ſala per veurel, e feu li gran feſta. Senyor, dix Tirant, vos e voſtra filla pujau decontinent a cauall, e veniu ab mi que yous poſare en loch ſegur. Lo Rey pres lo ginet del patge, e caualca leſpoſat en les anques del ginet: e Tirant pres la donzella, e caualca la en les anques del ſeu ginet, e ixqueren a gran preſſa del caſtell toſtemps corrent fins que foren a vna legua del camp: la nit los ſobreuench. Lauors ſe poſaren a ſon pas, e lo Rey que ſabia molt be tota aquella terra, ana ſen dretament a la mes fort ciutat que ell tenia, ço es, Tremicen. E anant lo Rey per lo cami hauent bon grat de la bella diſpoſicio de Tirant, tingue deſig de ſaber quina fortuna lo hauia alli portat, e feu principi a vn tal parlar.
