SI los cruels fats no ſon contents de hauer me tant alargada la vida, ab deſonrada mort prenguen de mi venia: car de preſent me dolch que ma triſtor james finir puga, e leſſer triſt me delita, puix ſo content que la mia dolor eternament ſe moſtre als viuents, per yo hauer perduda la paſſada batalla, car de ma adolorida pena que ſent mort me repreſenta. Per quet prech, gentil home, que per ta virtut me faces cert quina es la cauſa qui ta mogut de poſar la tua perſona en tan gran perill per liberar a mi triſt Rey e ſens ventura, car ab diuerſitat de tan penoſos penſaments mas fet partir de la hon creya finir los meus darrers dies, e los meus mals ſe ſon multiplicats per occaſio de la mia gran deſauentura: e perço ab la noua paſſio quaſi fora de mon recort entre los deſauenturats ſeya. O enemiga fortuna que portes enueja a la mia felicitat, e aguaytes ab gran ſolicitut la mia vellea ab ſperança de inreparable viƈtoria! mas que val a mi dolrem de tal cas? puix yo ſo ara aci, que axi es ſtat plaſent a Mafomet que per ta virtut yo ſia liberat, vull que tingues tal confiança en mi que ſeras molt be premiat dels teus virtuoſos treballs: e no dix mes. No tarda Tirant a les paraules del Rey fer tal reſpoſta.
