voſtra vol ſaber la mia deſauentura, yo ſo caualler, e per ma aduerſa fortuna perdi en mar tot quant portaua en vna galera. Los meus han uſat fets darmes, e molts Reys cruelment ſon morts ſots la lur bandera: e yo ſolia eſſer ſenyor, e ara ſo catiu e ſeruent, tenia ſeruidors, e ara tinch a ſeruir: e no dix mes. La gentil dama de pietat abaxa los ulls en terra e dix: Si Mafomet reba la tua anima, vulles me dir clarament en quina part eſt nat, ne de qui eſt fill, ne a hon ſon morts los teus parents, e prech te que men digues la veritat. Reſpos Tirant: O tu qui auances del mon a totes de bellea, e tens poder de regirar les penſes humanes per ta gracioſitat, e per la tua gran ſingularitat creſtians, moros e tot lo mon has poſat en deuis axi com aquella qui de virtuts eſt ſola ſens par: a mi es pena mes greu que mort recitar la mia generoſitat, empero puix la merce voſtra me força, yo ſo content de dir la veritat. E dich com yo ſo de la ultima Spanya natural, fill de vn caualler virtuos antich de linatge e de anys, e la mia mare no menys generoſa, e dels bens de fortuna prou abundoſos, no tenint altre fill ſino a mi, e aquell tenen per perdut perque no ſaben ſi ſo mort o viu. E ſtant en aqueſtes rahons vingueren altres gents quils torbaren de lur domeſtich parlament. E la gentil dama reſta molt contenta de la gentil pratica de Tirant, e de les afables laors que li preſentaua, e aço caſcuna vegada que parlaua ab ella: e com veya que los moros
