nos volien dar prenials per força, e tots los feya degollar, que no prenia negu a merce, e fehia la guerra molt cruel. Sabent aço lo Rey de Tremicen tenia molt ſouint ſos conſells per veure que farien: e enfortien caſcun dia la ciutat, la qual ja de ſi era molt fort, e poſaren hi vitualles per a cinch anys. Tots ſtauen quaſi com a perduts, per ço com no tenien gent per a poderlo reſeſtir. E tenint vn dia conſell dix Tirant al Rey: Senyor, feu me vna gracia, dexau me anar com embaxador voſtre al Rey Scariano, e veure la ſua gent com ſtan en punt, e ſils poriem eſuayr en vna manera o en altra. Tots loharen lo ſeu conſell, mas los mes del conſell tenien dubte no ſen paſſas ab los enemichs axi com feyen molts daltres, car a caſcu plau lo vencedor. Tirant ſe poſa en orde ab molta gent quil acompanyaren, e ana dretament la hon era lo Rey Scariano, e con li fon dauant ab ſforçat animo eſplica li la embaxada en ſtil de ſemblants paraules.
NO ſies admirat ſi ans de totes coſes not hauem ſaludat, car tenim te per enemich capital: en neguna guiſa hom no es tengut de pregar per la ſalut del enemich. Lo Rey de Tremicen
