nos volien dar prenials per força, e tots los feya degollar, que no prenia negu a merce, e fehia la guerra molt cruel. Sabent aço lo Rey de Tremicen tenia molt ſouint ſos conſells per veure que farien: e enfortien caſcun dia la ciutat, la qual ja de ſi era molt fort, e poſaren hi vitualles per a cinch anys. Tots ſtauen quaſi com a perduts, per ço com no tenien gent per a poderlo reſeſtir. E tenint vn dia conſell dix Tirant al Rey: Senyor, feu me vna gracia, dexau me anar com embaxador voſtre al Rey Scariano, e veure la ſua gent com ſtan en punt, e ſils poriem eſuayr en vna manera o en altra. Tots loharen lo ſeu conſell, mas los mes del conſell tenien dubte no ſen paſſas ab los enemichs axi com feyen molts daltres, car a caſcu plau lo vencedor. Tirant ſe poſa en orde ab molta gent quil acompanyaren, e ana dretament la hon era lo Rey Scariano, e con li fon dauant ab ſforçat animo eſplica li la embaxada en ſtil de ſemblants paraules.
O ſies admirat ſi ans de totes coſes not hauem ſaludat, car tenim te per enemich capital: en neguna guiſa hom no es tengut de pregar per la ſalut del enemich. Lo Rey de Tremicen
