ne algun ſentiment, ſtauen ne molt admirats. Apres ſaberen la veritat per vn home quils vench, qui ſi era trobat, e hauien li mort ſet fills en la entrada del palau, e robada tota la caſa, e la muller e los fills li tenien per força, e recitals com lo juheu hauia trayda la ciutat, e lo Rey Scariano hauia manat que li leuaſſen tots los bens, e lo traydor qui ſemblant maldat hauia comeſa contra ſon ſenyor fos pres e ligat, e tot nuu fos poſat en lo coſtell untat de mel, e lo dia ſeguent fos ſquarterat e donat a menjar als cans: e axi fon fet. E dix lo Rey que de traydor, qui ſen podia guardar? que lo joch que hauia fet de ſon ſenyor poria fer dell e de la ciutat ſi meſter era. Sabuda per Tirant tota la veritat, e com la gent darmes era dins la ciutat, e per los lochs qui eren prop ſtauen aleujats, e com lo Rey Scariano ſen hauia portada la filla del Rey de Tremicen en aquell fortiſſim caſtell de Mont Tuber, Tirant pres deu homens los quals ſabien molt be la terra, e ab bons ginets aqueſts anaren fora cami al caſtell de Mont Tuber, e en la nit ſe poſaren en aguayt dins vna caſa la qual ſe nomenaua lantiga meſquita. Com fon quaſi dia clar prengueren dos moros: e aço feyen per ſaber lengua del Rey hon era, e la manera de ſon viure quina era. E ſabe com ell e la nouella Reyna eſtauen alt en lo caſtell ab ſinquanta cauallers per guardar lo, ſens aquells qui eren aſoldadats per fer la guayta de nit e de dia, e baix en la vila hauia mil homens darmes. Sabut aço Tirant los
