feu ſoltar, y ell ab los altres paſſaren en torn del caſtell per veure la diſpoſicio de aquell. Apres ſen torna Tirant dins la ciutat, e ordena cent homens ab pichs e ab axades, e trames los en vn pont, e dix los que ſi veyen venir los enemichs rompeſſen lo pont a fi que la gent darmes no pogueſſen paſſar, e haurien a voltar per paſſar aquell riu vna bona jornada, e aquella jornada los nohia molt perço com hauien a voltar per molts barranchs e per molts lochs e viles que no eren en lur poder: e de la ciutat de Tremicen fins alla hon era lo Rey hauia bones tres jornades, e de la ciutat hon Tirant era fins al caſtell hon lo Rey Scariano habitaua hauia .jx. legues. Lauors Tirant parti ab tota la gent e anaren dauant lo caſtell hon lo Rey era. Com lo Rey los veu armas ab tots los ſeus, ixqueren a la porta de la vila per fer armes: empero Tirant ni lo capdillo no conſentiren que los ſeus ſe acoſtaſſen, ſino que corregueren tot lo camp entorn del caſtell, e portaren ſen molt beſtiar de gros e de menut, e tornaren ſen a la ciutat: e Tirant molt ſouint los veſitaua e moſtrauas dauant lo caſtell, e moltes vegades ſi aturaua dos o tres dies: com no tenien que menjar tornauen ſen. Seguis vn dia que Tirant ixque al portal de aquella ciutat fatigat de ſos doloroſos penſaments, e paſſejant ſe penſaua en la dolor en que hauia dexada la Princeſa e en lo dan de Plaerdemauida: e axi mateix com tota la parentela ſua eren detenguts catius en poder de moros, e no ſabia ſi
