ſen anas, ni ſi los moros conſentirien la ſua partida. E ſtant ocupat en aqueſts adolorits penſaments, ixque per lo portal de la ciutat vn catiu creſtia de albaneſa nacio, plorant e fent grans lamentacions, perço com ſon ſenyor lo hauia cruelment batut ab vergues, e feyal anar a cauar en vn ort que tenia prop de la ciutat. Tirant conexia lo catiu per quant hauia parlat moltes voltes ab ell, e conexia que era prou diſcret, haguen gran compaſſio, e penſant com ell no tenia negu de qui pogues fiar, crida leſclau, e ab pietat li feu principi a ſemblants paraules.
LA fortuna cruel es ſempre enemiga dels homens miſerables, e majorment de aquells qui ſon de poch animo, qui no poden comportar la lur tribulacio ni la pena que ſenten: e recordant me dels meus mals tinch compaſſio de tu, car ſi vols tu pots eſſer cauſa de ton be, e que yo teſtimas molt, que ſegons la obra demoſtra e euidents ſenyals, tu deus eſſer home valentiſſim com tingues mes dolor que no moſtres: e com eſt vengut en cars que yo ſtaua en los meus triſts penſaments, ab aquella certa raho que los catius poden eſſer detenguts, e qui es aquell qui dubta molt mes lo perdre de ço que ell te, que lo que
