Rey era, e molts dels de la vila ja nou ſtimauen res en veurels venir, car ſabien be que poch dan los podien fer, que no portauen bombardes ni neguna artelleria, ni tenien atreuiment de aturar hi mes, perço com ſiu feſſen preſtament foren aci tota la gent del Rey. E los de la vila molt ſouint ab licencia e voluntat del Rey, e ab voluntat de Tirant e del capdillo los aſegurauen, e venien tots dies a parlament. E aquell dia entre los altres ſe ſegui que lo Rey trames dos cauallers quils digueren que ſis volien concordar ab ell quels faria moltes gracies e donatius. E lo capdillo e Tirant los digueren que non volien hoyr negun partit, ans eren diſpoſts en venjar la mort del Rey de Tremicen e de ſos fills. Apres del parlament tengut Tirant axi com acoſtumaua altres voltes toſtemps los feya fer collacio, e aquell dia tingue concertat ab Lalbanes axi com ſe ſegui. Apres feta la colacio Lalbanes ſe acoſta hon ſtaua largent, e furta un picher dargent molt gran e ben daurat. E com ſen anaua aquell qui guardaua largent pres ſe a cridar grans crits, en tal forma que Tirant qui parlaua ab los homens de la vila demana quina remor ne quins crits eren aquells: e tots veren correr al Albanes, e molts que detras li corrien, e veren com fon pres, e portaren lo dauant los capitans. Lo qui era guarda del argent lo portaua per los cabells, e dix: Senyor, yous requir vos placia voler me fer juſticia de aqueſt ladre manifeſt quim ha furtat aqueſt
