picher dargent. Tirant volgue que lo capdillo parlas primer, e dix: Yo done de ſentencia que ſia penjat. Reſpos Tirant e dix: Senyor capdillo, no ſom ara en temps de matar gent, ſi en batalla no: yous prech que li ſia mudada la ſentencia, que ſia açotat per lo camp, e les orelles tallades. E axi fon fet en preſencia dels cauallers de la vila que alli ſtauen parlant ab ell: e apres de les orelles tallades li ligaren lo picher al coll e açotaren lo en torn del camp. E la tercera vegada quel paſſaren dauant la vila dona gran tirada, deſligas les mans, e pres ſe a correr deuers la vila, e lalguazir del camp corrent detras ell, dexas caure en terra, e Lalbanes hague temps de poder entrar dins la vila, e los qui ſtauen al mur ab balleſtes lo defeneren tant que nol pogueren hauer. Los de la vila lo pujaren al caſtell hon lo Rey era, e veu lo tot nuu e ben açotat, ab les orelles tallades e tot ple de ſanch, e hagueren ne ell y la Reyna gran pietat, e feren li donar vna camiſa e roba per a veſtir: e lo Rey lo ginya que ell hague lo picher, e pres lo de ſa caſa. Tirant fengi que li deſplaya molt la fuyta del Albanes, e dix als cauallers que alli eren pregaſſen al Rey que li volgues reſtituhir lome, e ſi fer nou volia, quants ell ne prengues dels ſeus tots los faria matar, o leuar les mans e los peus, e lo nas ab les orelles. Reſpos lo Rey que no fes compte que loy donas, e ſi feya la guerra cruel, que ſi ell lo podia pendre que ell faria pijor dell que ell no hauia fet de aquell.
