pare meu, la mort del qual te tant turmentada la mia anima: e les mies penes ſe aleuiaran quant acabades de deſtillar les mies adolorides lagremes, en loch de aquelles los meus ulls ploren gotes de ſanch. E reputaria a mi per ſanta ſi podia imitar aquella Adriana o a Fedra, Sipile, Enone, qui per donar fi a lurs penes ſe mataren: e aço ſeria la major ofenſa que yot poria fer, que venjaria la mort del meu pare. E encara que la mia dolor ſia molt major que de totes les altres dones, no cur de manifeſtar la, car prou me baſta yon ſia certa, car en lo mon no poria reſtar per exemple, tantes ni ha hagudes de malfadades e adolorides. Donchs triſta de mi de molta dolor ſtich abraſada, e no ſe ab quin ferro puxa dar fi a les mies penes: car ſi penſas que per aço lo meu pare tingues de reſuſcitar, ja fora fet. Oh triſts jermans qui ſou ſtats compreſos de la dura mort! los quals en les mies aduerſitats ſou entrats en los ulls de mi triſta, e per voſaltres ſens amor ſo traƈtada. Als excellents e animoſos Reys e princeps, e als humils e deuots ſeruents de amor endrece mes lamentacions, com a perſona irada e fora de tot bon prepoſit de be obrar: car a mi ſola no aminua la dolor, ans me aumenta caſcun dia, car paſſe la tenebroſa nit inceſſantment ab doloroſos ſuſpirs: car per la humana generacio temeroſa de la mort me coſtreny que vulla o no, neceſſariament he enſeguir la tua voluntat, car la potencia femenil no pot reſeſtir
