a les tues forces, majorment per yo eſſer ſotſmeſa ab violencia en ton poder: car bes pertany per humanitat al Rey hauer compaſſio dels miſerables, e la pietat humana es plaſent a Deu e al mon. E de allis parti la adolorida Reyna entrant ſen en vna cambra deſtillant dels ſeus ulls viues lagremes e adolorits ſoſpirs. Apres quel Albanes hague fet ſon preſent, moſtra al Rey los diners que tenia e dix li: Senyor, mire la ſenyoria tua aqueſts diners que he leuats per força a vn home dels enemichs, e ſi yoy vaig ſouint ne portare moltes coſes: car yo tinch vn parent meu ben acoſtat qui ſta en ſeruey de aqueſt maluat de Capita, e tot quant li fa mo diu tot en ſecret: e ara, ſenyor, me ha dit, per que la ſenyoria tua ſia auiſada, com fa paſtar molt pa, e proueſio de moltes vitualles per venir aci: teniu temps pera proueyr ſil poras deſbaratar e romprel. Car en la guerra totes coſes de aſtucia aprofiten molt als homens guerrers, majorment a tu qui eſt Rey tan poderos, e ſi eſt aſtucios en la guerra baſtes a eſſer ſenyor del mon, e ab lo teu fort braç conquiſtar aquell. Lo Rey pres molt gran plaer en les rahons del Albanes, e dix: Ara veure yo ton parent ſi ta dita veritat. E al tercer dia Tirant arriba, e aleujas en lo loch hon acoſtumaua les altres voltes. Lo Rey dona gran fe en les paraules del Albanes, e lo Rey volgue que fos Lalbanes vna de les principals guaytes del caſtell, e dona li per companyia .vj. homens fideliſſims, e de lonch temps ſeruidors
