dell. E com a aqueſt Albanes venia la tanda de la ſua guayta, hauia comprades algunes lepolies e conuidaua a tots aquells qui eren de la ſua guayta a menjar e a beure: e venia li la ſua tanda de .v. en .v. dies. Tirant ſen torna paſſats .iij. dies ques fon aturat, e traƈtauen continuament de concordia ab lo Rey, e Tirant alargaua toſtemps la concordia tant com podia. Aço dura be dos meſos, e Tirant continuament anant e venint, e quaſi ja no feya mal a negu, e lo Rey feya anar molt ſouint Lalbanes al camp de Tirant per ço que portas fruytes e confits per a la Reyna. E vn dia porta vna adzembla carregada de vi e vna ſpaſa plena de ſanch. Com fon dauant lo Rey dix li: Senyor, yo ſabi quel Capita feya portar molt vi per fornir la ciutat, e ſabent aço ſo exit al cami, e vn adzembler qui era reſtat mes atras dels altres he li dat ab vna pedra per los coſtats, quel meti per terra, e apres ab aqueſt baſto li doni tantes baſtonades quel lexi per mort: leui li aqueſta ſpaſa e ladzembla que era carregada del mes ſingular vi que yo grans dies ha haja viſt. Per quet ſuplich, ſenyor, quem vulles dar licencia que puga parar tauerna aci, e com aqueſt ſera acabat yon furtare, on comprare mes: e tot dan, mal e deſhonor que fer los puga you fare. Lo Rey fon molt content: e veren caſcun dia venir a beure molts moros, e caſcuna nit quel Albanes feya la guayta ſen pujaua alt en la torre vn gran barral de vi, e daua molt be a beure a tots ſos compa-
