Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/351

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
347
lo Blanch.

poſar en forts preſons. No placia a Deu, reſpos Tirant, que yo prenga a Rey de ma de perſona verge, car los cauallers qui donor ſenten men porien rependre, e la mia anima es mes aconſolada de ſubjugar los Reys ans que de apreſonar ne matar los. Sus, dix lo capdillo, açous deya per corteſia per donar vos la honor. No, dix Tirant, que aquexa honor la podeu dar a voſtre fill o adquerir la per a vos. No cura de mes replicar lo capdillo, ſino que pres lo Rey e poſal dins vna cambra, e feu lo bellament ferrar. E a Tirant deſplague molt, pero per no enujar lo capdillo no dix res. Apres que lo Rey fon ferrat entraren en la torre maeſtra, e trobaren la adolorida Reyna molt triſta, lanſant continuament dels ſeus ulls viues lagrimes. Com ella los veu, hauent dells natural conexença, de ſingular conſolacio ſtigue per bon ſpay que no pogue parlar: e cobrat ſon recort, ab humil geſt e ab veu piadoſa feu principi a ſemblant lamentacio.


CAPITOL CCCIV.
Lamentacio que fa la Reyna per la viſta de Tirant e del capdillo.


A

Xi com les flames ſon aumentades per los vents, crexent en major flama, axi les mies dolors e penſaments ſon aumentats en lo pus alt grau de dolor com vos he viſts, penſant hon es lo