que noſtre Senyor mo ha poſat en lo cor e en la voluntat que to diga, ſegons meriten los teus grans peccats, e que yo fos aquell qui fos cauſa de la deſtruccio de la tua perſona e dels teus bens? E ſi per Deu es ordenat que yo ſia executador, yo mi ſent diſpoſt per executar ho e portar te a total deſtruccio. E ſi altres reliquies hi reſtauen a fer, ab aqueſta ſpaſa la qual es ſmolada en la mola de aquells qui ſon uſurpadors del be publich, e dels bens que no pertanyen a tu, ho fare. Digues, qui pot penſar lo gran treſor que has robat a tos vaſſalls fent los pagar cent dobles per caſa, deſtruynt tots los cultiuadors, e no has volgut pagar lo ſou a la gent darmes, mas pagueſ los de vent, e deyes los: Robau lo que poreu, que altra coſa nous daria. Sino que veig la gran clemencia del Capita creſtia que es tanta, que james de la ſua boca no pot exir ſino gracia e perdo, altrament la tua perſona a foch y a flama deuria perir. Tirant tingue compaſſio del Rey que hohia tantes vilanies ab paciencia que li eren ſtades dites per Lalbanes, e veya que lo capdillo ne ſtaua admirat e no li deya res, mana li que callas, que no volgues donar tantes penes al Rey ultra les que ell ſe tenia. Com, dix Lalbanes, ſenyor Capita, no vol la merce voſtra que diga la veritat qui es manifeſta? car aqueſt Rey es molt culpable de tres peccats mortals, e per qualſeuulla de aquells merita la vida perdre. Quals ſon aqueys peccats? dix Tirant. Senyor Capita, dix Lalbanes, yous ho dire:
