caſſen, ans nit e dia toſtemps ſtauen ubertes: e en la primera venguda que feren vehent la porta de la vila uberta tots cuytaren en aquella part. La mortaldat dels moros fon tanta en lo baluart, que los que venien detras no podien paſſar auant per los coſſos morts que alli ſtauen: infinida gent fon la que mori dels defora, e dels de dins ni hague molts de nafrats, mas pochs morts. Los moros ordenaren ſes batalles, e totes les hores del dia venien a combatre, e de continent que la vna ſquadra de gent era canſada, anaua ſen aquella, e venia ni altra fins que era nit ſcura: e en la nit Tirant feya adobar los foſſats e lo baluart e tot lo que meſter era. Com los moros veren que noure nols podien e tanta gent los matauen caſcun dia, delliberaren de no combatre mes, mas feſſen portar tantes bombardes com pogueſſen hauer del regne, e fora de aquell, e en moltes parts trameteren per hauer ne. E Tirant fon nafrat de dues nafres, la vna en la cama hon ſolia tenir mal, e laltra en lo cap de colp de paſſador que li paſſa lo bacinet, que entra lo ferro vn poch en lo cap. E paſſa be vn mes que no ſi feren armes ſino ben poques: e Tirant puja ſen al caſtell, e lo ſenyor Dagramunt fon capita en la vila. Com les bombardes foren ajuſtades que foren mes de cent, aſetiaren la artelleria, e començaren de tirar que feyen gran mal: e Tirant no podia exir per rompre les, e tingue aqueſt auis per que no tiraſſen: pres lo Rey e tots los altres preſoners, e
