apres que hague poſats los gats anaſſen a la cambra del Emperador, e dix li: Senyor, anau cuytat a la cambra de la nouia, que lo Coneſtable haura fet mes mal que nos penſaua, que grans crits hi he ſentits: gran duptem fa que no haja morta a voſtra cara neboda o almenys mal nafrada: e voſtra mageſtat qui li es tan afix parent vagi li ajudar. Tant li foren plaſents al Emperador les rahons que li dix Plaerdemauida, ques torna a veſtir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la nouia, e ſcoltaren hun poch. Com veu Plaerdemauida que no deya res, pres ſe a dir: Na nouia, com ſtau vos ara que no cridau ni dieu res? par me que jaus es paſſada la dolor y la major preſſa de la batalla: dolor quet vinga als talons, no pots vn poch cridar aquell ſaboros ay! gran delit es com ſe hou dir a les donzelles: ſenyal es com tu calles que ja tas enuiat lo pinyol, mal profit te faça ſi no ti tornes. Vet aci Lemperador quet eſta eſcoltant ſi cridaras, car te dubte que not facen mal. E Lemperador li dix que callas e que no digues que ell fos alli. A bona fe no fare, dix Plaerdemauida, ans vull que ſapien que vos ſou aci. Lauors la nouia ſe pres a cridar dient que li feya mal, e que ſtigues ſegur. Dix Plaerdemauida: Senyor, tot lo que diu la nouia es manleuat, car les paraules que diu no hixen de lanima, ans me par que ſien fiƈtes, e perço a mi nom plaen. Lo Emperador nos podia detenir de riure de les rahons ſaboroſes que hohia dir a
