DIuerses ſentencies foren dels antichs philoſofs qual era lo major be de aqueſt mon. Digueren que riqueſes, dient que aquelles eren ſtimades, e los homens richs eren honrats: e de aquells fon Virgili qui feu libres com ſe porien adquerir riqueſes, e Ceſar qui poſa tot ſon enteniment en les riqueſes de aqueſt mon. E altres digueren que caualleria, car per caualleria hauia hom en aqueſt mon viƈtoria de moltes gents, e aquell fon Luqua qui en ſos libres molt ne parla. Altres digueren sanitat era conſeruament de vida, dels quals fon Galien qui feu libres com hom pogues hauer ſalut: e Lemperador Conſtanti qui per ſalut volgue donar tot lo ſeu imperi. Altres volgueren dir que lo major be de aqueſt mon era amor, car per amor es lom alegre e joyos, dels quals fon Ouidi qui feu libres de amor, e micer Johan Bocaci de Troyol, y de Griſeyda, e de Paris e de Helena, de ques feren molts ſingulars aƈtes. Altres digueren per bones coſtumes lome vil era exalçat, dels quals fon Cato qui feu libres de bones coſtumes. E altres digueren que ſauieſa, car per ſauieſa conexia hom Deu e a ſi mateix, e totes les creatures de Deu, e aqueſt fon Ariſtotil qui feu libres de ſauieſa, e lo Rey Salamo qui entre
