celeſtial, e la flor e fruyt de ſaber, e ſon nomenats ſauis. E veus aci, ſenyor, tot lo quey ſe en lo que la ſenyoria voſtra me ha demanat, e ſi mes y ſabes mes vos ne haguera dit: e ſuplich vos me façau gracia de voler rebre lo ſanƈt babtiſme, e yous vull ſeruir, e eſſer vos germa darmes. Reſpos lo Rey, e dix que era molt content, e que coſa en lo mon tant no deſijaua com eſſer creſtia, e quel pregaua que preſtament fos fet. E Tirant li dix: Senyor, yo vull que ans de totes coſes me façau lo jurament de la germandat al Alquible com a moro, e apres com ſereu creſtia altra volta com a creſtia. Dix lo Rey que era content de fer tot lo que ell volgues. Tirant per prouar lo, li dix: Senyor, voleu rebre lo ſanƈt babtiſme en publich o en ſecret? Com, dix lo Rey, e penſes te tu que yo vulla enganar a Deu? ans me plauria molt ſe fes en preſencia de tota la mia gent fer me creſtia, e rebre lo ſanƈt babtiſme, a fi que vehent batejar a mi tinguen occaſio de batejar ſe: e prech te que de continent hi vulles trametre. Tirant per lo gran benefici ques ſperaua de aqueſta coſa en augment de la ſanta ley creſtiana fon molt ſolicit: e trames vn moro als capitans del Rey Scariano a dir com lo Rey los manaua ſots pena de la feeltat que vingueſſen a ell ab tota la gent. E los moros foren contents de obeyr lo manament de lur ſenyor com los manas que vingueſſen pacificament e ſens armes: e axi fon fet.
