guſtauen no vendria hom a ſentir la lur dolçor. Aqui delliberaren que la Duqueſa anas a la cambra de la Princeſa per veure ſi poria hauer loch que pogues parlar ab ella: e com hi foren trobaren la que ſtaua en lo retret ques ligaua. E la Duqueſa penſa en una nouella femenil malicia: poſas en vna cambra per hon la Princeſa exint del retret tenia de paſſar, e poſas als peus del lit recolzada ab lo cap ben baix. Com la Princeſa ho ſabe que alli era, trameſ li a dir que entras en lo retret, e la Duqueſa de nouia noy volgue anar. E Plaerdemauida qui tot ho hauia ginyat que axis fes, dix li: Deixau la eſtar que no poria venir, que molt ſta dolenta: mas nom ſe que ſ'ha que molt ſta triſta. Com la Princeſa ſe fon ligada ixque en la cambra, e veu la Duqueſa en tan triſt geſt ſtar, acoſtas a ella e feu principi a tal parlar.
O la mia cara germana, ques lo quet fa dolre? yot clam merce que mo digues preſtament, car gran dolor ne tinch del teu mal: e ſi en res ti pore ajudar ho fare de molta bona voluntat. Reſpos la Duqueſa: La mia ſenyora, la mia penſa ſta alterada en ſtrem com tinch perduda la gran ſperança quen vos tenia per la molta amor que
