hauia mes en la alteſa voſtra: enujada ja de tant parlar deſig eſſer ſola en vna montanya o ſpeſſa silua, puix ab tants penſaments deſig eſſer ſens companyia: e axi he preſa poſada en aqueſt lit triſta e adolorida. E dire a la celſitut voſtra lo que a mi fa dolre, que per aqueſt cars pens perdre la vida, puix no tinch poder de tornar atras de tal promeſa com yo per manament de voſtra alteſa fiu a Tirant en lo caſtell de Maluehi. E apres que aci fom tornades me fes dir e prometre lo que ara ſeria ben ſcuſat ſi fos per dir, perque de dol la virtut me defall com no puch mantenir ma lealtat, perque ſenyora, ſuplich a la excellencia voſtra que yo no reſte perjura, ni ſiau cauſa de mon dan qui haure de eſſer mal ab lo Duch e ab Tirant: car del meu mal noy guanyareu res, puix yous confes mon peccat. E aço dehia la Duqueſa, los ſeus vlls deſtilant viues lagremes moſtrant molta paſſio e dolor. Mogueren a pietat a la Princeſa les doloroſes lagremes de la Duqueſa, oblidant li gran part de la ira que tenia contra Tirant, e ab humil veu e ab cara affable li preſenta ſemblants paraules: Duqueſa, tu deus penſar que yo no ſtich menys penada del que tu moſtres: pero coſina germana e ſenyora mia, no vulles pus donar paſſio a la tua perſona, car tu ſabs be que yo te amada e te ame ſobre totes les perſones del mon, e fare daci auant ſi a Deu plaſent ſera. E lo que tu vols que faça de parlar ab Tirant you fare per amor tua, ſi be yo tinch molt poca raho de fer res per
