ell, car ſi tu ſabies com ſo traƈtada del que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu ne ſtaries admirada: pero temps hi ha de comportar y altre temps de riure e de plorar. Yo comportare per la gran neceſſitat que tots lo hauem meſter, ſino altrament yot jur per aqueſt dia beneyt que es huy, que ſi aço no fos james lo volria veure dauant mi. Qui poguera penſar que tanta deſconexença pogues habitar en lo cors de vn caualler tan virtuos! e per la molta amor que en ell hauia meſa me fora plaſent que yo ſola fos ſtada remuneracio de tants ſerueys e tan aſenyalats com ell nos ha fets, jatſia la noſtra querela ſia tan juſta que no conſent ſino tapar ſe los hulls perço que hom nos veja. Reſpos la Duqueſa proferint les ſeguents paraules: La mia ſenyora, molt ſtich admirada que la celſitut voſtra haja de creure que vn tan limitat caualler e de tanta virtut com es Tirant hagues a dir coſa neguna qui agreuias la mageſtat voſtra, car ſi les orelles ſues hoyen dir res qui fos en offenſa voſtra ſe mataria ab tot lo mon. Car no penſe la alteſa voſtra que Tirant ſia tal com lous han pintat, que alguna deſauenturada perſona vos haura fet creure alguna faula oripellada, volent dar carrech al millor caualler qui huy en lo mon ſe trobe. Plaerdemauida pres les noues, e dix: Senyora, paſſe de la penſa voſtra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, car ſi per virtut a negu algun mundanal merit es merexedor, a Tirant deu eſſer atribuit. Quala es la celerada perſona qui
