ab natural raho faça creure a la mageſtat voſtra que lo primer caualler qui de honor ſent, e que ab major gloria doneſtat e de virtut no es negu ſi mentir no vol a ell ſe dega acomparar, puga dir ſino ab gran maldat que Tirant digues ſino virtuts de voſtra excellencia? Dexau lo dir de males gents, e amau a qui deueu amar, car molta gloria ſera per a vos poſſeyr vn caualler axi domeſtich e virtuos. Les cambres voſtres e lo lit puga ell ſenyorejar, e la alteſa voſtra la ſua perſona, la qual per or ni per argent no poria eſſer comprada. Amau, ſenyora, al quius ama, e dexau lo mal dir de la Viuda endiablada, que ella es la qui fa tot aqueſt mal, e yo confie en Deu que tornara tot ſobre ella. No tinch altre deſig en aqueſt mon ſino que la ves açotar per vila tota nua ab leus de vaqua, que li donaſſen per los coſtats, per los vlls e per la cara. Calla, dix la Princeſa, tu penſes que la Viuda Repoſada me diga res de totes aqueſtes coſes, e nou fa ſino yo que veig tot lo dan que ſeguir ſen pot: ab tot aço yo ſo contenta de fer tot lo que voſaltres me conſellareu. Si a mon conſell vos teniu, dix Plaerdemauida, nous conſellare coſa que no ſia profit e honor voſtra. E axis partiren. La Duqueſa ſen torna a la ſua cambra, e troba alli Tirant, e recitali tot lo que fet hauia. E Tirant molt content e alegre ixque en la gran ſala hon era Lemperador e la Princeſa, e la Emperadriu ab totes les dames, e alli dançaren fins per bon ſpay: e la
