no hagen de hoyr que yoy ſia ſtada conſenta: e perço los meus ulls de viues lagremes deſtillen. E com, ſenyora, no deueu vos penſar que la coſa nos deu fer que biſbes e arquebiſbes nou hauien de ſaber? E per dit de voſtra mageſtat en preſencia de moltes gents haueu dit, e nous ne ſou ſabuda celar en dir que no volieu pendre marit ſtranger, ço es Rey o fill de aquell, per no ſaber les lurs coſtumes ſi ſeria ardit o couart: e que vos no hauieu meſter bens de fortuna, car noſtre Senyor e voſtre pare vos ne hauien prou donats, e no volieu eſſer ſubjeƈta a negu altre Rey o Emperador del mon, e que ſi marit hauieu de pendre no ſeria ſino ſol Tirant, aquell volieu e altre no. Tot ço que dich, ſenyora, no es ſino per reduir vos a memoria com jaus ho haja dit altra vegada: e ſi ſolament per la fantaſia us paſſa de voler lo per marit, ſi la alteſa voſtra fa res qui deſoneſt ſia ab ell, com ſereu ſa muller no dubtara de dir vos com ſera fello: Anau per a mala dona, que lo que fes ab mi tan be ho haguereu fet ab altre: qui ſera aquell que lo ſeu cor puga aſſegurar que toſtemps no ſia recelos? E ſab Deu ſi ne haura gran raho de no fiar james de vos, mas de tenir vos tots los dies de voſtra vida tancada ſens dexar vos parlar ab negu. Aço merexera la voſtra perſona, la qual uſant de virtut ſereu dita noble e virtuoſa, e fent lo contrari ſereu tenguda per vil e per deſoneſta. Ans ſia la mia mort que tals coſes vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals noues hogen. E no volgue
