QUi promet en deutes met. La promeſa, dix la Princeſa, nos feu ab aƈte de notari. E Plaerdemauida qui prop della era e hoy la reſpoſta de la Princeſa, preſtament li dix: No ſenyor, que promeſa de compliment de amor, ni en exercir aquell noy cal teſtimonis, ni menys aƈte de notari. Ay triſtes de noſaltres ſi caſcuna vegada ſe hauia de fer ab ſcriptura, noy baſtaria tot lo paper del mon: ſabeu com ſe fa? a les ſcures que teſtimonis noy haja, car james ſe pot errar la poſada. O deſta folla, dix la Princeſa, e toſtemps me parlaras a la ma? Tant Tirant no li dix, tant no la ſuplica, james volgue fer res per ell. Com foren dins la cambra Lemperador crida a Carmeſina, e dix li: Digau, ma filla, les paraules que Plaerdemauida ha dites de qui les ha? Segurament, ſenyor, yo nou ſe, dix la Princeſa, ni james coſa li parli: mas es folla e atreuida en parlar, e diu tot lo que li ve a la boca. No es folla, dix Lemperador, ans es la mes ſentida donzella que en la mia cort ſia, y es donzella de molt de be, e dona toſtemps de bons conſells. E no veus tu com vens al conſell con yo la fas parlar, com parla ab gran diſcrecio? Tu volries al noſtre Ca-
