Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
Tirant

fe beſem nos: e aquell beſar ſeria poca coſa, mas ſera mes que no res. E yo li reſpongui: Ara que ſou vell ſou luxurios? e com ereu joue ereu virtuos. E no ha moltes hores paſſades quem ha dat aqueſt raſtre de groſſes perles, e ara ſta ab ſa filla demanant li ſius deſija per marit. E ſabeu per que loy digui? perço que ſi vos entraueu de nit en la ſua cambra, e fos mala ſort ſe erras em volgueſſen dar carrech negu, que tinga paues ab que cobrir me puga, dient: Senyor, jau hauia dit a voſtra mageſtat, la Princeſa me mana que yol fes entrar. E per aqueſta forma tot hom haura de callar. Dix Tirant: Sapia yo la forma com ſe ha de fer, que molt ho deſige ſaber. No tarda Plaerdemauida a fer principi a tal parlar.


CAPITOL CCXVI.
Com Plaerdemauida poſa a Tirant en lo lit de la Princeſa.


LA ſperança que tinch de voſtre propi delit me obliga en ſeruir vos, encara que conegua que paſſe los limits la granea de ma culpa, empero augmenta en mi lo hus de raho conexent ſou merexedor de tal premi: e perque conegau ma beniuolença e quant es lo deſig que tinch de ſeruir e honrar la ſenyoria voſtra, en la hora que lo Emperador volra ſopar voſtra merce trobar ſe dexe, lexant apart los forts penſaments, car yous