La Princeſa ſe comença a deſpullar, e Plaerdemauida li para lo ſiti que venia endret que Tirant la podia molt ben veure: e con ella fon tota nua, Plaerdemauida pres vna candela enceſa per fer plaer a Tirant, miraua li tota la ſua perſona, e tot quant hauia filat, e dehia li: A la fe, ſenyora, ſi Tirant fos aci, ſius tocaua ab les ſues mans axi com yo faç, yo pens que ell ho ſtimaria mes que ſil fahien ſenyor del realme de França. No cregues tu axo, dix la Princeſa, que mes ſtimaria ell eſſer Rey que no tocarme axi com tu faç. O Tirant ſenyor, e hon ſou vos ara? com no ſou aci prop per que pogueſſeu veure e tocar la coſa que mes amau en aqueſt mon ni en laltre? Mira, ſenyor Tirant, vet aci los cabells de la ſenyora Princeſa, yols beſe en nom de tu qui eſt dels cauallers del mon lo millor: vet aci los vlls e la boca, yo la beſe per tu: vet aci les ſues criſtallines mamelles que tinch caſcuna en ſa ma, beſe les per tu, mira com ſon poquetes, dures, blanques e liſes: mira, Tirant, vet aci lo ſeu ventre, les cuxes e lo ſecret. O triſta de mi, que ſi home fos aci volria finir los meus darrers dies. O Tirant, hon eſt tu ara? per que no vens a mi puix tan piadoſament te cride? Les mans de Tirant ſon dignes de tocar aci hon yo toque, e altri no, car aqueſt es boci que no es negu que no ſen volgues offegar. Tirant tot aço miraua, e preniay lo major delit del mon per la bona gracia ab que Plaerdemauida ho rahonaua, e venien li de grans temptations de voler exir de
