fermetat en la amor dels ſtrangers qui preſtament ve e molt pus preſtament ſen va. Mira que feu aquell fiƈte Jaſon e molts altres que nomenar ten poria: e quanta fo la pena que la triſta de Medea paſſa, que matant a ſos fills e apres a ſi mateixa ſos mals hagueren fi, hoc encara la coſa deſijada, mas no en la ſperança que hauia de la coſa. Daci auant no vull penſar en les coſes de preſent, ſino en les paſſades de aquells que hom ſe pot ſeruir, car es natural condicio a la qual fugir es impoſſible, que noſtre voler ſino en ſobira be terme no pot atenyer. Si alguna coſa la donzella deſija, encara que en ſtrem ſia mala, ab vel o ombra de be lo tal noſtre voler demana. Meniſpreant matrimonis de grans Reys ne elegi james partirme del Emperador mon pare, car penſaua la ſua vellea eſſer digna de ma ſeruitud. Ab tot que ell ſouint me diu: Carmeſina, fes per manera ans que yo parteſca de aqueſta preſent vida, ab molta alegria yot veja collocada entre braços de caualler que ſia glorios, car lo meu voler ab lo teu ſe concordara, poſat cars que ſia ſtrany o de la terra natural. E moltes vegades me prench a plorar de les benignes paraules que toſtemps me diu, y ell penſa que yo plore per temor de entrar en la mes plaſent que perilloſa batalla, la qual ſouint les honeſtes donzelles moſtren tembre. Ell los la mia caſta vergonya, confia de la mia vida, e la mia caſtedat fa a ell ſtar ſegur. La bellea li fa temor, e moltes vegades com yo ſo loada de bellea dauant ell per
