Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
77
lo Blanch.

coſa que en res la agreuias: encara me par molt gran carrech que ans de hauer errat ſia aci vengut, que per tal defalt deuria yo eſſer fet homeyer de la mia perſona. E no penſeu, donzella, que yo per ſola temor ho dexe, mas per la ſtrema amor que a ſa alteſa porte: e com ella ſera certa que yo tan prop li ſia ſtat, e que per amor ſo ſtat de no enujarla, en major compte mo pendra de infinida amor. Plaerdemauida pres molta ira en les paraules de Tirant, e eſſent molt mal contenta dell, feu principi a paraules de ſemblant ſtil.


CAPITOL CCXVII.
Reprenſio que fa Plaerdemauida a Tirant.


U

Os ſou major en cap dels vicis e primer en orde de les culpes mortals: e ſom ara en temps de dir moltes rahons? e ſi vos aço no feu ſereu occaſio de ferme viure en doloroſa vida, e abreuiarme los dies: e per teſtimoni de voſtres fiƈtes e diſſimulades paraules yo parlare clarament, e ſeran manifeſts los voſtres mals qui demanen piados enginy, perço que los quim hoiran niu ſabran ſien moguts a miſericordia enuers mi, auiſant vos que eſſent falida en mi la ſperança, que ab rahons forts ſius recorda me pregas al que fugiu ara: tals paraules ſembras preſent la Duqueſa, que de donzella que es la farieu tornar dona, e ſabeu be que yo noy doni tarda, mas fuy