los hulls de voſaltres, me enuge molt de hoyr ho en ſa preſencia, pero no vull negar nom fos plaſent eſſer tal com me jutjau. Ay Tirant, gran libertat es donada a mi, car no he ſabuda lart de amar, e lo principi es a mi dificil e dubtos, e ſi yo no amaua a tu ſeria dita benauenturada, perque ſeria fora de tota paſſio, car ſo en recort de aquella triſta nit del caſtell de Maluehi: dire axi com dolor vol que diga, qui merce no ha merce no deu trobar: e no volgue mes dir. Tirant ſtigue hun poch alienat penſant en lo parlar que fet hauia la Princeſa moſtrant li la poca amor que li portaua. Com ſe tingues per benauenturat penſant eſſer molt auant de ſes amors, e troba tot lo contrari, conſtret per molta dolor ab ſforçat animo feu principi a paraules de ſemblant ſtil.
MOltes coſes jahen en cubert per mija de negligents deſcobridors, car en lo principi yo no ſabi deſcobrir la poca amor que en la excellencia voſtra tinch coneguda. Fins aci he treballat en conſeruacio de la mia vida, perque en augment de la honor e proſperitat de la mageſtat voſtra yo pogues treballar en ſeruir aquella. Ara puig veig del tot la mia ſperança perduda me vull dexar de viure, perque ab la molta amor quem
