qui ſcapats ſon, trames per hun capita e dona li la ciutat e la ſenyoria, e la libertat antiga. Tirant encara que aquell dia hagues haguda viƈtoria, nos alegra de aquella nil veren riure ni ſclarir la ſua cara, ni conſenti ſolaços ni feſtes. Axi que negu hague ſentiment que ell fos vencedor ni volgue que negu ho digues, e axi tempra la acceſiua alegria e la dolor dels enemichs. Solament dix en preſencia de tots: Si Diafebus hagues fet lo que yo li hauia manat, yo haguera mort lo Solda e haguera apreſonats tots los grans ſenyors quey hauia, e de tot Limperi poguera eſſer ſenyor. E tornant al Emperador que apres de la molta dolor que ſoſtenguda hauia, com penſaua que Tirant hauia perduda la batalla, la ſtrema dolor fon conuertida en ſingular conſolacio, perço com lo ſenyor de Malvehi hauia trames hun home ſeu ſobre hun ginet per ſaber noues de la batalla: e aquell torna ab la bona noua, e recita al Emperador tot lo fet com era paſſat, e com lo Capita anaua al encalç dels turchs. Lo Emperador ſabuda la glorioſa noua en preſencia de tots ſe agenolla en terra, e alſant los vlls al cel, e ab les mans juntes feu infinides gracies a Iheſuchriſt e a la ſua ſacratiſſima mare ſenyora noſtra com hauia obteſa viƈtoria de los enemichs, e com lo Rey de Capadocia era mort per ma del ſeu Capita: e ſupplicaua a noſtre ſenyor Deu quel volgues guardar de tot mal, car ſi ell no fos nols calia tenir ſperança en neguna viƈtoria. E mes dix: Certa
