done res en ma vida, car la celſitut voſtra partira dema, e yo deſauenturat reſtare en la mia ſtrema pena penſant que nous veure. Qui fa lo mal, dix la Princeſa, raho es que paſſe la pena, car vos mateix ho haueu procurat donant conſell al Emperador que ab tots los preſoners ſen tornas a la noſtra ciutat. Tan mal conſell james viu dar a home qui enamorat fos, pero ſi vos voleu yom faſſa malalta .xv. o .xx. dies yo beu fare per amor voſtra: e Lemperador aturara, be ſo certa, per amor de mi. Mas com ho farem, dix Tirant, de aqueſts preſoners que tenim tants açi? No ſe trobar remey a ma dolor: moltes voltes tinch deſig de veri, e moltes voltes deſige morir ab coltell, o de mort ſobtada per exir de pena. No feſſeu vos tal cars, Tirant, dix la Princeſa: anau a parlar ab Stephania e vejam quin remey pendre ſi pora que a mi no ſia carrech e ſia util voſtre. Tirant preſtament ſen ana e recita tot ſon mal a Stephania, e foren de acort enſemps ab lo Coneſtable que com tot ho fos aſoſſegat e les donzelles dormirien que los dos vingueſſen a la cambra, e alli acordarien quin remey podrien pendre en lurs paſſions. E axi reſtaren de acort. Com fon nit e la hora fon diſpoſta, que tots los del caſtell dormien, e les donzelles ſe eren gitades, e totes les dames dormien apartades ab la Viuda repoſada ſino .v. quen dormien en vna cambra per hon ells tenien de paſſar, y en la recambra dormia la Princeſa e Stephania: e com Plaer de ma vida veu que la
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/288
Aparença