ment me vulles deſliurar, car major es lo dubte de la mort que la mort que preſtament es paſſada. E diuſ me que ſo ſtat homeyer de ma filla, de aço non tinch a dar comte a tu ni a altri, car ſtime que he fet lo que deuia, que mes conort es a mi yo hauer dat qualſeuulla linatge de mort a ma filla, que ſi per tu o los teus dauant los meus ulls la ves deſonir: e de les joyes e del treſor no vull negu alegrar ſen puga. E not penſes tu ſubuertir lo abit de mon coratge, car pus diſpoſt ſo oferir lo meu cors a la amarga mar o a la terra, ans que fer res que tum pregaſſes, ſi be los teus ab força ſtranya me han fet venir dauant la tua preſencia, car major raho fora tu venir a mi, encara que ſies ſtat vencedor, que yo anar a tu. E no penſes que los cauallers e gentilſ homens de la mia terra que ſien de menor grau ni de menys virtut e animo, e nobleſa, e axi deſtres en les armes com los franceſos: e ſi ſo james en ma libertat yot moſtrare la ofenſa que has feta a hun tan gran Rey com yo que ſenyoreja altres Reys. Tirant no volgue ſatiſfer a les paraules del gran Caramany, ſino quels prega molt gracioſament volgueſſen paſſar a la ſua nau: e mal lur grat ho hagueren a fer. Com lo Capita los tingue dins reparti aquella poca de gent que reſtada li era, e donaren vela: e deſtaparen los enbrunals de la nau, e exia tan gran doll de ſanch que paria que la nau ne fos plena, que los antichs no hauien hoyt dir ni hauien leſt en canoniques tan fort
