Om Lemperador hague leſtes les letres e ſabe en quina diſpoſicio ſtaua tota la ſua gent, e quen ſtauen ſmayats e temeroſos, dubta ſi daria la letra a Tirant o ſi ſperaria que fos del tot guarit, e ab tal deliber dexa paſſar .iij. dies ſens manifeſtar ho. Apres dona la letra a ſa filla Carmeſina que lay donas, pregant lo que tan preſt com pogues caualcar que volgues anar al camp. Com la Princeſa fon dins la cambra e veu a Tirant ab cara molt afable, ana deuers ell, e dix li ſemblants paraules: Flor dels millors, veus aci com tots los del voſtre camp criden: Fam, fam: e hon es aquell virtuos caualler quins ſolia dar honoroſa vida? hon es aquell vencedor de batalles? la noſtra ſperança es tota perduda ſi aquell inuencible caualler no ve. Trametem vos aqueſta letra, e lo ſobreſcrit diu: Sia dada al millor de tots los cauallers, que ſino tu, altri no ſi deu entendre. Tirant pres la letra e legi la, e apres la moſtra a la Emperadriu, e tots la veren. La Princeſa feu principi a hun tal parlar: Si de grat vos venia, noble Capita, de anar lla hon ſe fan les forts e cruels batalles, memoria de fama glorioſa ne porieu aconſeguir, car per virtut de la voſtra anada tots
