baſtantment prouat la dona eſſer de major dignitat e exellencia que lome: e moltes altres juſtes allegacions ſi porien fer les quals lexe per altre dia. En aço vengueren los metges, e la Emperadriu hague acabades les ores, e acoſtas a Tirant e demana als metges quant darien licencia al Capita pogues anar fins al palau. Senyora, reſpongueren los metges, dins .iij. o .iiij. dies pora anar. La Emperadriu ſen ana ab totes les dames e Tirant reſta ab los metges. E ſap Deu com la Princeſa ſen fos anada lanima de Tirant quanta dolor ſentia. Com la Princeſa fon dins en la ſua cambra penſant en les rahons que Tirant li hauia dit, vengue li hun endolciment al cor de ſobres de amor que li portaua, e vench en tal punt que fon fora de tot recort e caygue eſmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal ſo ſtar totes cridaren a grans crits fins a tant que vingue a noticia del Emperador, lo qual ab cuytats paſſos ana penſant que tot lo mon fallit li fos. Com ell veu en terra ſa filla com a morta lanças damunt ella fent lo major dol del mon, e la mare hauia poſat lo cap de ſa filla ſobre la ſua falda, e tan adolorits crits e plors daua que per tot lo palau eren ſentits, e tota la cara e les robes eren banyades de les ſues lagremes. Anaren ho a dir preſtament als metges qui eren en la poſada de Tirant: venguey hun caualler qui ſecretament los dix: Cuytau, ſenyors, que la ſenyora Princeſa ſta en tal punt que haureu prou a fer que ſiau a temps de trobar la viua.
