e abraça, e beſa la moltes voltes en la boca en ſenyal de gran amor verdadera. E com per bon ſpay la hague feſtejada, Tirant mana que a la porta de la tenda fos parat vn bell ſtrado tot cubert de draps de brocat alt, e a les ſpatles, e per terra de bells draps de raç: e leſtrado era de fuſta ab molts grahons, e Plaerdemauida fon aſſeyta en lo mes alt graho del ſtrado, veſtida de un manto de brocat carmeſi forrat de herminis que Tirant li feu traure dels ſeus, per ço com tota laljuba ſe hauia ſquinçada: e la ſenyora de la ciutat feren ſeure en lo darrer ſcalo, e les donzelles baix ſobre los draps de raç. Bes moſtraua en aquell cars Plaerdemauida eſſer reyna ſegons leſtat en que era poſada. Tirant li hauia leuat lalquinal, e era reſtada en cabells. Tota la gent ſe penſaua que Tirant la volgues pendre per muller, tan grandiſſima era la honor que li feya. E feu fer crida per tot lo camp que tots vingueſſen a beſar la ma a Plaerdemauida ſots pena de mort. Apres feu fer altra crida que tots los de la ciutat, axi homens com dones foſſen perdonats, e caſcu dells pogues viure en la ley ques volgues, e no fos negu del camp en la pena ja dita de fer mal ni dan en perſona ni en bens a negu qui fos de la ciutat. Apres feu aparellar moltes viandes, e feu vn conuit general a tots los que menjar hi volgueſſen. E tots los miniſtres e trompetes del camp e de la ciutat mana que foſſen aqui: e fon feta la mes ſingular feſta que james ſia ſtada feta
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/100
Aparença