en vn camp, que dura huyt dies. E ſtant en aqueſtes feſtes lo ſenyor Dagramunt ſabe com aquella que ell hauia volguda matar era Plaerdemauida, e font molt mes agreujat per lo gran defalt que comes hauia. E per cauſa de aço ell parla ab lo Rey Scariano, e ab la Reyna qui james ſe partia del coſtat de Plaerdemauida, e ſuplicals que foſſen bons en lo perdo que volia demanar a Tirant: e ells digueren que eren molt contents. E acompanyat lo ſenyor Dagramunt del Rey e de la Reyna, com fon dauant Tirant ab humil geſt e piadoſa veu de tals paraules li feu preſent.
SI a Deu fos plaſent, a mi fora mes en grat lo morir quel mes viure, penſant que la fortuna me ha portat en part hon de la propia virtut me coue fer proua, e aquella ab grandiſſima vergonya porte per hauer offeſa la ſenyoria voſtra. E de tal cars yon ſpere preſt lo merit que a la mia perſona coue, ço es la mort: la qual ſera a mi mes cara que viure ab recort de la mia viltat. E per que la ſenyoria voſtra me vol axi maltraƈtar, licencia e perdo enſemps vos demane: e per quant a la merce voſtra no puch ni dech coſa alguna celar, no ſens gran vergonya laus mani-
