ſia molt alegrada per eſſer pujada de catiua que era en aqueſta gran ſenyoria, com veja que ſon bens de fortuna quels ha tolts a tu, e donats a mi, com aqueſt ſia ſon offici. Sols la cauſa per que men alegre es, quem ha otorgat que per ma mia los cobres de mi ab molta amor: donchs ta ſenyoria obra les mans, e dar te les claus de la ciutat, de viles e caſtells, e tot lo que poſſehies: e vull te reſtituhir tot lo teu heretatge e ſenyoria. E encara que ſia ſtada catiua tua, e per mos peccats la diuina potencia haja permes que ſia venguda en ton poder, no penſes que la mia condicio ſia menor que la tua: mas vull veure per tu eſſer mora molt generoſa e de Real caſa, e yo creſtiana qui ſo ſtada catiua, qual uſara de mes virtut, o yo de reſtituhir te los teus bens que perduts tenies, o tu ab los teus tornar vos creſtians. Car ſol la ſperança que tinch de veure ta merce creſtiana tindre en major ſtima que ſi de tota la Barberia era feta ſenyora: e poſa li les claus en la ma. La ſenyora, viſta la molta corteſia e liberalitat de Plaerdemauida, ſe agenolla als ſeus peus, e ab los ulls deſtillant viues lagremes de ſobre abundant alegria li volgue beſar los peus, e Plaerdemauida nou comporta, ſino que ſagenolla dauant ella. La ſenyora, que veu tanta gentilea, ab humil veu ſe pres a dir: No fretura a negu prouar ſa condicio, que les obres ſeues la manifeſten: e com per ſperiencia haies moſtrat la tua molta gentilea e liberalitat, tinch conegut
