uer. Lo Rey conexent ſe culpable de la mort que fet hauia, feu principi a tal parlar.
gran fortuna mia que lo gran defalt que he comes me fa dubtar perdre la amor que tinch en tu, germa ſenyor, guanyada! car ſo vengut a la fi de mos darrers dies ſi la tua virtut nom vol perdonar. E clam te merce que per la amor e germandat que entre tu e mi es quem prengues a merce: car yom tinch per molt culpable de aqueſta cruel mort, la qual he feta ſobrat per intollerable ira: per les folles paraules que li hoy dir no pogui retenir lo natural mouiment quim força de fer tal deſaſtre, penedint me per hauer te tant offes en la preſencia tua. E ſemblants paraules deya lo Rey ab les lagremes als ulls manifeſtant dolres molt del que fet hauia per hauer tant enujat a Tirant com ſabia que amaua molt al capdillo. Apres dix lo Rey: Germa ſenyor, mana de mi e de les mies gents, que de tot lo que manaras ſeras obeyt per mi e per tots los meus. Tirant hoynt parlar al Rey ab tanta humilitat e ſubmiſſio fon molt content dell, e anal abraçar e beſar moltes voltes, e la germandat fon aumentada molt mes que no ſolia: e verdadera-
