quant pots ne vals: per que, la mia ſenyora, yot regracie tant com puch ni ſe la tua molta amor, com yo per coſa en lo mon no acceptaria les claus, ni menys la ſenyoria, car tu com a mes digna de mi ne ſies merexedora: car tanta es la obligacio quet tinch ſol en liberar me la vida, que altre tant temps com me has ſeruida te vull ſeruir, e tindre a bona ſort que en tota ma vida te puga ſeruir. E com me dius quem torne creſtiana, aço remet a ta libertat, que tota hora e quant me vulles fer dar lo ſanƈt babtiſme, ſere preſta de rebrel ab molta amor e deuocio. No tarda Plaerdemauida en dar li ſemblant reſpoſta: La mia ſenyora, a tu es forçat pendre les claus e la ſenyoria com aquella quin eſt merexedora, e puix ta merce me fa tanta gracia de fer te creſtiana, vull daci auant tenir te en ſtima de vna germana: e prech te que nom faces mes rahons en cobrar lo que es teu, que ſeria la coſa que mes me pories enujar, e a la fi te ſeria forçat de fer ho. E la ſenyora ab molta humilitat les rebe per contentar la. E tornada en ſa poſſeſſio, Plaerdemauida ixque de la ciutat e torna ſen al camp, hon fon rebuda per Tirant, e per tots los altres ab molta honor. E recita Plaerdemauida a Tirant com hauia reſtituida la ciutat e la ſenyoria a ſa ſenyora per hauer coneguda en ella tanta virtut: e Tirant ne fon content, puix ella ne era ſtada contenta. Parla lo ſenyor Dagramunt, e dix: No fora ſtat bo que en aqueſtes coſes yoy fos ſtat de-
