manat? com reſte yo del vot que he fet? No tarda Plaerdemauida en fer li ſemblant reſpoſta.
engan manifeſt de la fortuna! les batalles que comença en França lo teu pare contra los crudeliſſims angleſos de que obtingue ſingular viƈtoria, ha reſeruada a tu fill ſeu: les quals te placia finir e de termenar glorioſament ab la ſola temor que les gents tenen de tu. Mas condicio e natura es de les coſes paſſades, que les poden rependre e inculpar, no pas corregir ni mudar: e lo mal que volies fer en aqueſta ciutat, ſi bet recorda, has ja remes e perdonat. Donchs que demanes? que apres de tanta proſperitat de ſingular alegria, ſobre vengues ara tanta perſecucio? nom par que ſia obra de tal caualler com les gents te ſtimen, car major defalt ſera aqueſt que no lo que primer cometiſt. Mira que diu Ariſtotil, que vincle de caritat e damor es molt ſingular, retent deguda honor a la majeſtat del hom, e a la boneſa de les dones: per que poſa ſilenci en la ira tua, que tots quants ſon en aqueſta ciutat te ſon amichs e ſeruidors. Mira que dix lo Rey Dauid: Aquell es maluat qui no ret guardo e mes maluat quil oblida: car bon amich es
