Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
109
lo Blanch.

legat en la Barberia: e lauors los creſtians qui nouament ſe eren batejats, e los moros, no li deyen ſino pare dels creſtians. Tirant ans que partis de alli prega a la ſenyora de la ciutat ques volgues caſar ab Melchiſedech. Aqueſta ſenyora, com era mora, ſe nomenaua Juſta, e en lo baptiſme no volgue que li mudaſſen lo nom. Tirant prega a Plaerdemauida que la conduis que atorgas aquell matrimoni, e tant la pregaren tots que ella fon contenta de fer lo matrimoni. Lauors Tirant ordena que foſſen fetes feſtes molt ſingulars de aquelles que en ſemblant cars fer ſe podien. Aqueſta Juſta, ſenyora de la ciutat, fon de perfectiſſima vida, axi en obres com en paraules diſcretes, ab molta honeſtat, e molt deuota de la ſacratiſſima Mare de Deu. Aqueſta per ſa deuocio edifica molts moneſtirs en la ſua terra axi de homens com de dones, e donaua molt caritatiua ajudant als deſemparats, e cobria los deſpullats. Apres que les bodes ab gran feſta foren ſolemnizades, Tirant e lo Rey Scariano ab tota la gent darmes ſe partiren de aquella ciutat, e portaren ſen a Plaerdemauida: e anaren per conquiſtar vna prouincia quey hauia qui era del germa del Rey de Tremicen. Apres que la hagueren conquiſtada, Tirant ne feu gobernador e capita a vn valentiſſim caualler quis nomenaua lo ſenyor de Antiocha, lo qual en la guerra hauia feta grandiſſima proua: e aqueſt era gran amich de Melchiſedech, ſenyor de la ciutat deſſus dita,