fins en terra, don reſti molt torbada. Empero no oblidant me de continuament reclamar aquella ſacratiſſima e miſericorde Mare de Deu, qui james fall a negu qui deuotament la reclame (car en aquell cars la mia anima ſtaua tan adolorida com penſaua que la mia triſta ſepultura ſeria que voltors, e corps, e altres aucells de rapina la mia triſta carn axi hagueſſen a menjar, e ſino que la nit ſcura que es cobrellit de dones e de donzelles me ſocorregue, doble pena fora ſtada la mia) e trobant me tan aflegida, e vehent me ſens degun conſell, miraua a totes parts ſi veuria algun loch hon per ma honeſtat retraurem pogues: e per ſort, encara que la nit fos molt eſcura, viu vna barca quim paregue que de pexcar degues eſſer, e entrant dins la barca per amagar me, trobi dues pells de molto, les quals ab vna corda ligui la vna ab laltra, e fiu men vna ſobreueſta quem aleuja gran part del mortal fret que tenia: e axi paſſi gran part de la nit ſens dormir lamentant la mia gran deſauentura. Suplich vos, ſenyor Tirant, nom façau mes parlar de paſſions, car com tinch recort del que he paſſat per cauſa de voſtra ſenyoria, ſtimaria mes cent voltes la mort que no mes viure. E ſapiau que la ira tira totes coſes a crueldat, e paciencia tempra la ira: e mes val que calle, que mal recordar ſe fa dels paſſats mals, que no es dubte que lanima e lo cors non reſten agreujats. Com Tirant la hohi tan adoloridament parlar pres li gran dolor, e no li con-
